dijous, 22 de març del 2018

Alumnat del Baldiri Guilera, fa classe als cammps d'Argelers i la Maternitat d'Elna

NOTICIA AL WEB DEL PRAT SOBRE LA CLASSE A LA MATERNITAT D'ELNA

Paral·lelismes amb la situació actual
Visita a la maternitat d'Elna.
dijous, 22 març, 2018 - 10:00
El passat divendres 16 de març, l’alumnat de 2n de batxillerat de l'Institut Baldiri Guilera, en el marc de les assignatures d’Història i Literatura, va visitar les platges d’Argelers i la Maternitat d’Elna, a la Catalunya Nord, acompanyats de la historiadora, investigadora i escriptora, Assumpta Montellà, incorporant així al currículum la visió dels Drets Humans i la Pau, de forma transversal.
La platja d’Argelers va ser un dels camps on les autoritats franceses van ubicar les 500.000 persones refugiades que fugien de la Guerra Civil espanyola. Sorra, filferro i mar eren els únics elements que l'estat francès va oferir a aquelles persones, en la cruesa de l’hivern, amb temperatures sota zero, on van morir més de 14.000 persones de fam i fred, en pocs mesos, molts d’ells infants.
La visita al museu de l’exili a la Jonquera, la tomba del poeta Antonio Machado i la Maternitat d’Elna ha significat un abans i un després per a aquests i aquestes joves, que no van trigar a trobar paral·lelismes entre aquella situació i l’actitud dels països europeus en l’actual crisi de les persones refugiades.
L’alumnat, molt colpit per l’experiència, de forma espontània va proposar entonar El cant dels ocells en homenatge a totes les persones que van perdre la vida i continuen perdent-la a hores d’ara, buscant refugi, mentre Europa es blinda i construeix murs cada vegada més alts.
Els camps de refugiats d’Argelers, com ara els de Calais o tants d'altres, són una taca negra a la història de França i de la humanitat sencera, que malauradament continua repetint-se a hores d’ara a molts indrets del món. El patiment de tantes persones, tractades de forma inhumana, no té cap justificació ni disculpa, però enmig d'un episodi que ens omple l'ànima de tristesa, de ràbia i d'impotència, apareix l'Elizabeth Eidenbenz com un alè d'esperança per a totes aquelles mares i els 597 nadons que li deuen la vida gràcies a la creació de la maternitat d’Elna, a on portava les dones embarassades, rescatant-les dels camps d’Argelers i Ribesaltes.

divendres, 16 de març del 2018

Classe d’història i literatura a Argelers i a la Maternitat d’Elna, per a l’alumnat de batxillerat del Baldiri Guilera


Acompanyats per la investigadora i escriptora Assumpta Montellà

Avui divendres, 16 de març, l’alumnat de 2n de batxillerat de l'Institut Baldiri Guilera, en el marc de les assignatures d’Història i Literatura, va visitar les platges d’Argelers i la Maternitat d’Elna, a la Catalunya Nord, acompanyats de la historiadora, investigadora i escriptora, Assumpta Montellà, incorporant així al currículum la visió dels Drets Humans i la Pau, de forma transversal.
La platja d’Argelers va ser un dels camps on les autoritats franceses van ubicar les 500.000 persones refugiades que fugien de la Guerra Civil espanyola. Sorra, filferro i mar eren els únics elements que l'estat francès va oferir a aquelles persones, en la cruesa de l’hivern, amb temperatures sota zero, on van morir més de 14.000 persones de fam i fred, en pocs mesos, molts d’ells infants.



Paral·lelismes amb la situació actual

La visita al museu de l’exili a la Jonquera, la tomba del poeta Antonio Machado i la Maternitat d’Elna ha significat un abans i un després per a aquests i aquestes joves, que no van trigar a trobar paral·lelismes entre aquella situació i l’actitud dels països europeus en l’actual crisi de les persones refugiades.
L’alumnat, molt colpit per l’experiència, de forma espontània va proposar entonar El cant dels ocells en homenatge a totes les persones que van perdre la vida i continuen perdent-la a hores d’ara, buscant refugi, mentre Europa es blinda i construeix murs cada vegada més alts.
Els camps de refugiats d’Argelers, com ara els de Calais o tants d'altres, són una taca negra a la història de França i de la humanitat sencera, que malauradament continua repetint-se a hores d’ara a molts indrets del món. El patiment de tantes persones, tractades de forma inhumana, no té cap justificació ni disculpa, però enmig d'un episodi que ens omple l'ànima de tristesa, de ràbia i d'impotència, apareix l'Elizabeth Eidenbenz com un alè d'esperança per a totes aquelles mares i els 597 nadons que li deuen la vida gràcies a la creació de la maternitat d’Elna, a on portava les dones embarassades, rescatant-les dels camps d’Argelers i Ribesaltes.

dimarts, 13 de març del 2018

Què amaguen els mòbils? Formació a l'Escola Pepa Colomer

Xerrada sobre tot allò que amaguen els mòbils, les tauletes i els aparells electrònics en general.
La  xerrada ha estat dedicada a la vulneració sistemàtica dels Drets Humans, per part de les empreses extractores i productes de tecnologia. El focus es centra en països com la República Democràtica del Congo i l'explotació , conflictes  i abusos de tots tipus, sobre tot contra els infants i les dones, que genera l'extracció dels minerals com l'or i el coltan, entre d'altres.

Hem comptar amb la participació de l'expert en educació Ramon Casals Cienfuegos-Jovellanos, que també ha aportat el seu coneixement sobre tot allò que amaga la utilització de les pantalles, l'addicció que generwn i com 
les empreses que hi guanyen diners a través dels diversos àmbits de la tecnologia alimenten els seus negocis.

Hi han assistit 20 persones, entre elles la directora del centre








dimarts, 13 de febrer del 2018

FORMACIÓ COMUNITAT EDUCATIVA ESCOLA PEPA COLOMER.
JUSTÍCIA GLOBAL I OBJECTIUS DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE.

En el marc de la Formació a la comunitat educativa de l'Escola Pepa Colomer, ha tingut lloc la primera sessió formativa sobre Justícia Global i Objectius de Desnvolupament Sostenible.
Hi han assistit  12 persones, dues d'elles professores del centre i també la directora.
Aquesta última ha explicat l'objectiu d'aquest projecte, del programa de Cooperació, en que l'escola Pepa Colomer, serà una de les escoles pilot, juntament amb l'IES Baldiri Guilera.



El ponent que ha dirigit la xerrada ha estat en Miquel Carrillo que ha parlat sobre el nou paradigma de la justícia global i els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible.


OBJECTIUS DEL MIL·LENI 




OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE



En septiembre de 2015, más de 150 jefes de Estado y de Gobierno se reunieron en la histórica Cumbre del Desarrollo Sostenible en la que aprobaron la Agenda 2030. Esta Agenda contiene 17 objetivos de aplicación universal que, desde el 1 de enero de 2016, rigen los esfuerzos de los países para lograr un mundo sostenible en el año 2030.
Los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) son herederos de los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM) y buscan ampliar los éxitos alcanzados con ellos, así como lograr aquellas metas que no fueron conseguidas.
Estos nuevos objetivos presentan la singularidad de instar a todos los países, ya sean ricos, pobres o de ingresos medianos, a adoptar medidas para promover la prosperidad al tiempo que protegen el planeta. Reconocen que las iniciativas para acabar con la pobreza deben ir de la mano de estrategias que favorezcan el crecimiento económico y aborden una serie de necesidades sociales, entre las que cabe señalar la educación, la salud, la protección social y las oportunidades de empleo, a la vez que luchan contra el cambio climático y promueven la protección del medio ambiente.
A pesar de que los ODS no son jurídicamente obligatorios, se espera que los gobiernos los adopten como propios y establezcan marcos nacionales para su logro. Los países tienen la responsabilidad primordial del seguimiento y examen de los progresos conseguidos en el cumplimiento de los objetivos, para lo cual es necesario recopilar datos fiables, accesibles y oportunos. Las actividades regionales de seguimiento y examen se basarán en análisis llevados a cabo a nivel nacional y contribuirán al seguimiento y examen a nivel mundial.
Fuente: http://www.un.org/
  • Los 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) con las 169 metas tienen un alcance más amplio y van más allá que los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM) al abordar las causas fundamentales de la pobreza y la necesidad universal de lograr un desarrollo a favor de todas las personas. Los objetivos abarcan las tres dimensiones del desarrollo sostenible: el crecimiento económico, la inclusión social y la protección del medio ambiente.
  • Sobre la base del éxito y el impulso de los ODM, los nuevos objetivos mundiales abarcan más con la pretensión de afrontar las desigualdades, el crecimiento económico, el acceso a un trabajo decente, las ciudades y los asentamientos humanos, la industrialización, los océanos, los ecosistemas, la energía, el cambio climático, el consumo y la producción sostenibles, la paz y la justicia.
  • Los nuevos objetivos son de aplicación universal para todos los países, mientras que los ODM únicamente estaban dirigidos a los países en desarrollo.
  • Un elemento fundamental de los ODS es la gran atención que prestan a los medios de aplicación —la movilización de recursos financieros—, el desarrollo de la capacidad y la tecnología, los datos y las instituciones.
  • Los nuevos objetivos reconocen que es esencial luchar contra el cambio climático a fin de lograr el desarrollo sostenible y la erradicación de la pobreza. El ODS 13 busca adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus efectos.



dissabte, 3 de febrer del 2018


FORMACIÓ PROFESSORAT EN JUSTÍA GLOBAL.
II TROBADES D'EXPERIÈNCIES EDUCATIVES: CANVIAR L'ESCOLA PER CANVIAR EL MÓN.

Els dies 2 i 3 de febrer de 2018, han tingut lloc a Barcelona, organitzades per La Fede, les II Trobades d'experiències educatives relacionades amb les migracions, el refugi o la justícia climàtica, entre d'altres, Canviar l'escola per canviar el món, que justament donen nom a aquest blog de treball.

 A la taula rodona inaugural intervindran un representant del sector educatiu del  Movimento Sem Terra  i la  presidenta de la  Xarxa d’Organitzacions de la Societat Civil de Borno (Nigèria).


La taula rodona inaugural sobre el poder de l’educació en la transformació social, ha comptat amb la participació del brasiler Valter Leite, la nigeriana Fatima Shehu Imam i Cécile Barbeito, investigadora i formadora de l’Escola de Cultura de Pau.
Valter de Jesús Leite és pedagog expert en treball, educació i moviments socials i membre de la coordinació político‑pedagògica de les escoles itinerants del MST (Moviment sense Terra) a l’estat de Paraná (Brasil).
Fatima Shehu Imam, és presidenta de la Federació  de Dones Juristes de Borno (Nigèria), i directora de la Xarxa d’Organitzacions de la Societat Civil d’aquest mateix estat. Treballa des de fa dècades pels drets humans i per eradicar la violència contra les dones i les nenes a la regió ( que és el bressol de Boko Haram i pateix els pitjors embats d’aquest conflicte que també afecta a Níger, Camerun i Txad).
Valter Leite ha parlat de l’escola davant la construcció d’alternatives i de pensament crític, Fatima Shehu ha abordat el tema de l’educació en situacions d’emergència i Cécile Barbeito ha parlat de l’educació transformadora a Catalunya.
El diàleg ha estat moderat per Pau Rodríguez, periodista especialitzat en educació.


A aquestes Jornades, que han inspirat el nom d'aquest blog, hi han assistit la Directora de l'IES Baldiri Guilera, Marta Mañes, una de les professores, Neme Córdoba, la Directora de l'Escola Pepa Colomer, Sandra Gallardo i la Tècnica de Cooperació, Isabel Camon i formen part del projecte de formació a professorat, en el marc del Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global, Drets Humans i Pau.


dimecres, 15 de març del 2017

TEATRE SOCIAL AMB LA XIXA: TALLER SOBRE ELS PREJUDICIS I ELS DRETS HUMANS 



IES Baldiri Guilera


Avui s'han dut a terme dos tallers de Teatre-Foro amb La Xixa, per a alumnat de 2n d'ESO.

L'experiència ha estat molt enriquidora i en les dues sessions l'alumnat s'ha implicat i ha participat de valent. Després d'una primera representació amb actors de La Xixa, en el que es presentava una situació en un pis compartit, en la que una de les noies que vivia no volia acceptar que anés a viure un noi immigrant, s'han anat repetint les escenes, de manera que un darrera l'altre, part de l'alumnat substituïa a un dels actors, adoptant rols diferents i havent de presentar arguments.


És una metodologia molt activa, que ajuda a implicar a l'alumnat i també a pensar sobre una situació injusta i com resoldre-la.